L'exregidor de PODEM a l'Ajuntament de Fraga escriu un nou article d'opinió parlant sobre la sobre la residència comarcal
Recordo que la primera vegada que vaig debatre sobre la residència i el seu model (públic o privat) va ser en un dels meus primers plens de la legislatura passada, cap a l'any 2019. Tenint en compte que, a més, aquest ja és un debat que arrosseguem a Fraga ia la comarca des de fa molts anys.
En aquell moment, vam debatre com si la residència fos imminent i els baix-cinquens poguéssim gaudir d'aquest servei, tan necessari, de manera immediata i no el que és, en la realitat, un solar erm totalment abandonat ple de rostolls i escombraries incipients.
De seguida vaig entendre que aquest projecte esdevindria l'enèsima arma política llancívola entre els uns i els altres. Ja sabeu, els de sempre i els seus portaveus necessaris.
Perquè el que semblava obvi i senzill, és que dues administracions col·laborin per desenvolupar un projecte imprescindible per al benestar de tots els habitants del Baix Cinca. Ràpidament es va enquistar ja que va ser usat com a ariet per l'Ajuntament, davant la passivitat d'una comarca que mai no va alçar la veu, per fer la vella política de sempre.
Sempre vaig pensar que el debat no era si s'havia de lliurar el solar urbanitzat o no, o si que alhora, calia fer el plànol de la futura residència, això eren qüestions tècniques.
L'objectiu real, al meu parer, va ser atacar-se amb la finalitat clara d'obtenir un rèdit polític, embarrar el debat públic i allunyar-lo de la demanda real i, fet i fet, única que teníem els habitants del Baix Cinca; que és la necessitat imperiosa que aquesta residència estigués en marxa com més aviat millor ia dia d'avui poguéssim gaudir dels seus serveis.
En conseqüència, després d?uns cinc anys d?aquell primer debat que vaig tenir sobre la residència. Avui dia, és el que abans descrivia: un solar. No en el sentit legal que ens van voler vendre. Sí, en el sentit que tots entenem per un solar. Simplement; terra, pedres, fulles, matolls, arbres i ni un indici de saber quan podrem gaudir de la residència. Tampoc no sabem quan començaran les obres, ni quant costarà.
Ja que, al final mentre els polítics juguen a despistar i es llencen els projectes al capdavant d'una institució a una altra. La realitat és que els nostres avis no tenen una residència pública a la comarca i, o bé hem de fer una gran inversió perquè estiguin ben cuidats, o han d'anar lluny del nostre poble, amb tot el desarrelament que comporta, perquè puguin tenir accés a una residència pública.
