Notícia patrocinada
La iniciativa busca crear ocupació, fomentar la incorporació de joves i dones al camp, i assentar població al medi rural.
El Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PEPAC) 2023–2027 no és només una línia d'ajudes per a Aragó: funciona com una palanca de transformació al medi local. La previsió final apunta a una inversió global de 575 milions d'euros, dins un model de finançament que ha comptat amb un reconeixement exprés de la seva bona gestió en períodes anteriors. Però, més enllà de les xifres, el pla cerca deixar una empremta concreta al territori: més ocupació, més joves incorporats, explotacions més modernes i una xarxa d'iniciatives publicoprivades que ha impulsat la població rural aragonesa.
En aquest context, la innovació aplicada al camp aragonès ha esdevingut una eina decisiva per obrir noves oportunitats comercials. Per exemple, el que va començar com el grup operatiu CIRERA+i, coordinat per l'empresa Cardona i Celma, va néixer amb un objectiu molt concret: perllongar la vida útil de la cirera per poder arribar a mercats més llunyans sense perdre qualitat. Gerardo Balaguer, director tècnic de l'empresa, explica que la feina no es va centrar a “millorar la cirera al magatzem, sinó fer-ho des del camp”, ajustant el maneig hídric i nutricional de les parcel·les.
El resultat? La cirera va passar de mantenir-se en bones condicions de 12 a 40 dies, cosa que obria la porta al transport marítim de llarga distància ia destinacions d'alta demanda com la Xina”.
D'altra banda, David Pérez, president de la Comunitat de Regants de Binéfar, mostra l'altra cara del desenvolupament de grans extensions de terreny: “la modernització del regadiu ha permès passar del reg a manta a una gestió pressuritzada i controlada, amb estalvi d'aigua, menys temps de treball i la possibilitat d'organitzar el reg fins i tot des del mòbil. Això abans requeria passar el dia sencer al lloc sobre el qual s'actuaria”.
En Els Monegres, Félix Ballarín es dedica a una iniciativa que neix de la col·laboració i aposta per un model productiu diferent. Fa un quart de segle, quan l'agricultura ecològica amb prou feines tenia recorregut comercial i exigia aprendre gairebé a cegues, la necessitat d'unir esforços va portar els socis a fundar la cooperativa La Sazón. El que va començar com una xarxa informal d'intercanvi de productes entre hortes va acabar esdevenint una organització comuna capaç de gestionar fins a 115 varietats d'hortalisses a l'any. En aquest camí, les ajudes són útils, però, com subratlla Ballarín, “l'essencial continua sent que el pla de negoci funcioni per si mateix".
El capítol de la col·laboració publicoprivada a través dels fons LEADER completa el retrat d'un PEPAC que transcendeix les actuacions aïllades. Segons Nacho Robredo, un dels beneficiaris i gerent de Formatge d'Estrabilla, aquest pla ha donat la possibilitat a petits empresaris per poder començar el seu projecte “i accelerar una evolució que, sense aquesta empenta, hauria estat molt més lenta".
Aquesta orientació reforça una idea que travessa tots els testimonis: quan les polítiques públiques es dissenyen des del territori i pel territori, el resultat no és només una ajuda puntual. El Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna 2023-2027 ja ha ajudat a cobrir les necessitats de diversos projectes de vida que expliquen millor que qualsevol balanç administratiu per què el camp continua sent una qüestió d'estat. Ha demostrat que conservar, produir i habitar el territori no són objectius contraposats. Són, precisament, les condicions perquè Aragó continuï tenint futur als seus pobles.
