Article d'opinió de Miguel Ángel Lacoma: Dies de caixa = diners disponibles ÷ (pagaments fixos mensuals ÷ 30)
Hi ha una pregunta que gairebé cap empresari del Baix Cinca sap respondre amb un número: si demà s'aturés la venda, quants dies aguantaria la teva empresa?
No quant aguantaries tu. La teva empresa.
És la pregunta incòmoda d?aquest mes, i ho és precisament perquè no s?intueix: es calcula. Molt poca gent ho fa. I per això la majoria de les empreses no saben si tenen tres mesos d?aire o tres setmanes.
Comencem traient un malentès, perquè aquí cau molta gent. Tenir diners al banc no és tenir dies de caixa. I guanyar diners no és tenir capsa. Es poden donar les dues coses alhora: una empresa amb benefici al compte de resultats i sense un euro per pagar la nòmina el dia 30. No és una contradicció. És que una cosa es mesura en el temps i l'altra es mesura al moment.
La teua gestoria et dirà que la comptabilitat està bé. El teu banc et dirà el saldo. Cap dels dos et dirà quants dies aguantes. Aquest compte s'ha de fer amb criteri, no pas amb l'extracte.
I és senzilla. Per això fa mal:
Mira quants diners tens disponible de veritat: banc i caixa, menys els descoberts i menys els pagaments que ja tens compromesos.
Suma el que surt cada mes només perquè l?empresa existeix: nòmines, lloguers, assegurances, quotes de préstec, subministraments, impostos.
Divideix.
Dies de caixa = diners disponibles ÷ (pagaments fixos mensuals ÷ 30)
Un exemple amb números rodons. Una empresa que factura 30.000€ al mes i té 25.000€ de pagaments fixos: això són 833€ al dia. Si al banc té 20.000 €, aguanta 24 dies. Menys d´un mes. I si els clients paguen a 60 dies, aquest mes no arriba mai.
I compte amb una temptació molt comuna: comptar com a diners disponibles la línia de crèdit que tens sense fer servir. Això no és capsa, és deute esperant el seu moment. Si per arribar a 30 dies necessites estirar el préstec, els teus dies de caixa no són 30: són els que tens sense.
Com a referència: per sota de 30 dies qualsevol retard d'un client et posa contra les cordes. Per sobre de 90, tens marge per negociar, per invertir i per no dependre que ningú no et pagui a temps.
Ara el parany. El problema no és l?empresa que va malament; aquesta ja ho sap. El problema és la que va bé: la que ha crescut, ha comprat més gènere o ha fet una inversió, i de cop i volta descobreix que el dia 30 no arriba. No ha perdut ni un client. Només ha descobert, tarda, que mai no havia mesurat quant aire tenia.
Al Baix Cinca hi ha un agreujant: la campanya. Qui viu de la fruita o del camp no cobra en línia recta, cobra a cops. Un any de bona collita pot ser un any de mala tresoreria si el cobrament entra al novembre i els pagaments són del setembre. Això no s'arregla venent-ne més. S'arregla sabent quan entra i quan surt cada euro.
Així que aquesta tasca és curta: vint minuts.
Calcula els teus dies de caixa amb els números, no amb els que t'agradaria tenir. Apunta tres xifres: diners disponibles reals, pagaments fixos mensuals i dies que aguantes. I després fes-te la pregunta que de debò importa: aquest número et deixa dormir?
Si et deixa, enhorabona. Tens una cosa que molt pocs empresaris tenen: un matalàs mesurat, no suposat. Si no et deixa, ja saps on mirar primer. I si no saps calcular-ho, aquest és exactament el problema.
Setembre és bon mes per això. L?empresa torna al ritme real i es comença a veure qui aguanta l?hivern. Amb números, és clar, no amb bones intencions. Val més saber-ho avui que descobrir-ho el dia 30.
Article dopinió. Les opinions expressades en aquest text són responsabilitat exclusiva del vostre autor i no reflecteixen necessàriament la línia editorial d'aquest mitjà.
