Entrevista al fragatí Víctor Bonet, dissenyador gràfic que va crear la imatge del festival fa gairebé 20 anys
Queden poques hores perquè arrenqui la 31a edició del Monegres Desert Festival, un dels esdeveniments més icònics de la música electrònica a nivell mundial. Des de fa gairebé dues dècades, la silueta d'un llangardaix és el senyal d'identitat que identifica aquest festival.
El fragatí Víctor Bonet, dissenyo aquest símbol fa gairebé 20 anys i des de Diario del Bajo Cinca us explicarem alguns detalls.
dBC: Quan vas començar a treballar amb la Família Arnau, Florida 135 i Monegres?
Víctor Bonet: Si no recordo malament, vaig començar a col·laborar a finals del 2004, però va ser el 2005 quan em vaig integrar de forma més activa en tot allò referent a dissenys tant per a Florida 135 com per a Monegres.
dBC: El símbol de Monegres va ser creat llavors?
VB: No, el 2005 ja em vaig ocupar de gran part del disseny del marxandatge del festival. Ja hi havia diverses coses realitzades, perquè tenien gent a les oficines de Barcelona i havien començat a crear uns dissenys a partir de les fotografies d'un mussol, una serp i un llangardaix, però costava aplicar-les sobre diferents suports i és on vaig entrar jo per millorar algunes coses.
Es venia de diversos anys utilitzant una estrella a nivell gràfic, un símbol que estava bé, però era massa genèric i fàcil d'adoptar per altres marques i festivals, així que es buscava un element identitari únic, però no havien aconseguit cap imatge que acabés de funcionar.
dBC: I l'actual logo de Monegres?
VB: Doncs a partir d'aquí ja pràcticament em vaig quedar com a dissenyador «resident» (jeje, parafrasejant l'argot dels DJ) i si no recordo malament, després de diversos dissenys i esbossos l'actual símbol el vaig crear i vam començar a utilitzar-lo ja per al festival el 2006. I a partir d'aquell moment totes les aplicacions de senyalètica, les col·leccions de marxandatge, portades de discos, escenaris, etc…
dBC. Per què el llangardaix i aquest llargart?
VB: Bé, hi ha una intrahistòria al darrere, però me la guardo per al 20è aniversari jajajaja. Però la veritat és que a la primera meitat dels 2000 s'emportaven molt els tatuatges tribals i escorpins i no volia res d'això. Havia de ser un element únic i diferent. El llangardaix és un animal que s'identifica molt bé amb el terreny sec de Monegres. A més, originalment les arestes i laterals de la silueta de l'animal s'assemblaven a la terra seca, com quan el terra argilós està esquerdada, després de molt de temps amb absència d'aigua. Era una imatge molt icònica i identifica molt bé el festival.
dBC: Tot ho dissenyaves tu o hi havia més gent?
VB: No, en aquell moment estava jo sol. Eren altres temps la veritat. Les xarxes socials començaven a sorgir i no tenien tant de pes com ara. S'organitzaven enganxades de cartelleria, anuncis de revistes en premsa internacional, fins i tot espots de TV en col·laboració amb alguna marca. Evidentment, les marques tenien els seus propis equips per a algunes creativitats, però jo ho dissenyava tot, des del cartell, al marxandatge, passant pels gots o la senyalètica del festival.
En tema xarxes socials, nosaltres comencem amb MySpace, fixa't! després va arribar facebook ia poc a poc tota la resta. També, evidentment tot allò relacionat amb la web, etc…
dBC: T'agraden les aplicacions que fan ara del símbol, col·laboracions amb marques, etc…?
VB: Fa dos anys vaig estar al festival i encara feien servir alguns dels símbols que vaig realitzar el 2007 o 2008 per als visuals. Vaig veure una aplicació que recordo bé, amb una estrella a l'ull del llangardaix i esquerdes, em va fer molta gràcies.
També he vist col·laboració amb DC i altres marques que varien una mica la posició, però sense alterar-ne el símbol. És normal tot pot evolucionar, però l'essència es manté.
No em compararé amb Milton Glaser, que va crear el mític logo d''I love NY', Carolyn Davidson que va fer el logo de Nike, Frank M. Robinson que va realitzar el mític disseny de Coca-Cola o els grans Cruz Novillo i Alberto Corazón, dos referents del disseny a Espanya. Estic molt lluny de tots. Però en part m'agrada sentir que, com ells, una de les meves obres ha transcendit a mi mateix. El disseny i l'art tenen aquesta part tragicopoètica, suposo.
dBC: Quant temps vas estar amb Monegres i Florida 135?
VB: Si no recordo malament, fins al 2010 aproximadament. Estava portant tot allò referent a disseny, marxandatge, coordinació de fotògrafs, vídeo, proveïdors, etc… de tots els esdeveniments i sales com Florida 135, Monegres, Row14 (els inicis d'elrow) i altres festivals com el M2 que es realitzava a l'hivern. Aleshores, vaig decidir fer una parada i emprendre altres projectes.
dBC: I la relació amb la Família Arnau
VB: Molt bona, sempre he estat molt a gust treballant-hi. Tant amb Juan i Cruz, com els fills Juan i Mari Cruz, així com els avis el Sr. Juanito, que ens va deixar fa uns anys, i Pilarín. Els tinc molta estima i afecte a tots. Mantenim el contacte i només en puc dir coses bones. Espero que ells de mi també jejeje.
I per descomptat, la resta de gent amb qui he treballat en aquests projectes, la majoria ja no hi són, però sí que segueix Joaquín Cabós que ara és el director del festival. Jo vaig començar gràcies ell i he après molt al costat. Sempre us estaré agraït.
dBC: Què és el més boig que has vist amb el teu logotip?
VB: Bé, veure gent que es tatua el símbol de Monegres et dóna a entendre que és més que un festival. Per a moltes persones és un sentiment i fins i tot una forma de vida. Que el símbol que jo vaig crear fa gairebé 20 anys perduri i que molta gent el porti gravat a la pell per sempre, és una cosa molt boig però, alhora, una cosa que em fa sentir orgullosa perquè és clar que identifica el festival ja moltíssima gent.
dBC: Altres festivals tenen símbols tan icònics?
VB: Segur que n'hi ha d'haver alguns. Crec que FIB i Cruilla tenen símbols fàcilment recognoscibles. El SONAR varia cada any, però té una gràfica força reconeixible. Suposo que n'hi deu haver algun més, però ara mateix no em vénen al capdavant.
dBC: Algunes coses per acabar?
VB: Hi ha molt a comentar, però ara com ara, simplement dir que aquest ha estat un fantàstic exercici d'onanisme graficocomunicatiu, jeje.
