El concepte procedeix de la paraula anglesa “therianthropy” (teriantropia), que fa referència a la identificació amb un animal no humà
El terme “therian” ha començat a aparèixer en converses escolars, vídeos virals i debats a xarxes socials a Espanya. Tot i que el seu origen es remunta a comunitats digitals anglosaxones dels anys noranta, la visibilitat s'ha incrementat recentment entre adolescents espanyols, impulsada per la difusió de continguts en plataformes com TikTok i Instagram. L'expansió del fenomen ha generat preguntes entre famílies, docents i professionals sobre què significa exactament i què hi ha darrere aquesta tendència.
El concepte procedeix de la paraula anglesa “therianthropy” (teriantropia), que fa referència a la identificació amb un animal no humà. En la seva versió contemporània, un therian és una persona que afirma sentir una connexió profunda –psicològica, simbòlica o espiritual– amb un animal concret, generalment real, com un llop, un felí o una guineu. Els qui s'identifiquen així solen descriure'l com una part de la seva identitat interna, no com una transformació física literal, encara que alguns continguts en xarxes mostren comportaments imitatius o estètics vinculats a l'animal elegit.
El fenomen ha crescut principalment en entorns digitals. A través de vídeos curts, etiquetes específiques i comunitats virtuals, els usuaris comparteixen experiències personals, símbols i explicacions sobre com van descobrir la identitat therian. El funcionament dels algorismes facilita que aquest tipus de continguts s'agrupin i es reforcin entre si, generant una percepció de comunitat i validació col·lectiva que transcendeix fronteres. D'aquesta manera, una tendència nascuda en fòrums internacionals també ha trobat ressò a Espanya.
Especialistes en adolescència assenyalen que l'etapa juvenil és un període especialment sensible a la construcció de la identitat. Les xarxes socials ofereixen espais on experimentar amb diferents maneres d'autoexpressió i pertinença. En aquest context, fenòmens com el therian troben terreny fèrtil. Tot i això, experts adverteixen que l'exposició continua a continguts que reforcen determinades narratives identitàries pot influir en la percepció que els joves tenen de si mateixos i de l'entorn.
Des del punt de vista clínic, la identitat therian no figura com a diagnòstic en manuals de referència com el DSM-5. Els professionals de la salut mental coincideixen que només seria motiu d'intervenció si la vivència generés malestar significatiu, aïllament social o dificultats a la vida quotidiana. En absència d'aquests factors, s'interpreta com una construcció identitària sorgida a l'entorn digital.
L'arribada dels therians a Espanya s'ha d'entendre en el marc més ampli de les noves subcultures en línia. En un ecosistema digital globalitzat, les tendències es difonen amb rapidesa i prenen visibilitat en qüestió de setmanes. El debat no gira tant al voltant de l‟existència del fenomen com del seu impacte en menors d‟edat ia la necessitat d‟acompanyament adult en l‟ús de xarxes socials.
Més enllà de la polèmica, el cas therian reflecteix com internet ha esdevingut un espai central per a la formació d'identitats juvenils. L'evolució del fenomen a Espanya dependrà en gran mesura de la seva permanència a l'entorn digital i de la resposta social, educativa i familiar davant aquest tipus de tendències emergents.
