Els ajuts, de 850 euros cadascun, corresponen al curs 2025-2026 i eleven a 844 les beques concedides a les seves 33 edicions, amb un import total que supera el milió d'euros
La Fundació Joaquín Torres ha aconseguit les 844 beques concedides des de la seva creació el 1992 després de lliurar les 24 ajudes a universitaris de Mequinensa corresponents al curs 2025-2026. La convocatòria, que ha comptat amb una dotació de 20.400 euros, coincideix a més amb el 35è aniversari de la mort Torres, la donació del qual va fer possible la creació de l'entitat i unes ajudes que, més de tres dècades després, continuen recolzant la formació universitària dels joves de la localitat.
Cadascun dels 24 becats d'aquesta edició rep 850 euros, la mateixa quantitat que a l'anterior, en unes ajudes compatibles amb altres beques i destinades a contribuir a sufragar les despeses associades als estudis universitaris. Amb aquesta convocatòria, la Fundació arriba a les 844 beques concedides i supera el milió d'euros destinats a aquest fi.
Les XXXIII Beques de la Fundació Joaquín Torres han rebut 25 sol·licituds, de les quals 24 han complert els requisits establerts a les bases. El lliurament s'ha celebrat a la Sala Goya de Mequinensa, en un acte que ha reunit els estudiants beneficiaris, les seves famílies i els representants de la Fundació.
Aquest aniversari ha permès posar especialment en valor durant l'acte la figura de Joaquín Torres, un mequinenzà que va fer fortuna a Llatinoamèrica a l'àmbit editorial i que va decidir destinar part del seu patrimoni a donar suport a la formació dels joves de la seva localitat natal.
El president de la Fundació Joaquín Torres i alcalde de Mequinensa, Antonio Sanjuán, ha assenyalat que aquestes beques "formen ja part de la història recent de Mequinensa" i ha destacat que la seva continuïtat durant més de tres dècades demostra que "les bones decisions poden tenir conseqüències positives durant molts anys".
Sanjuán ha reivindicat el llegat de Joaquín Torres i ha subratllat que “no va deixar només uns recursos econòmics”, sinó que “va deixar una oportunitat per estudiar, per formar-se i per afrontar el futur amb més possibilitats”. A més subratllava que "el més bonic és que aquella decisió que va prendre fa tants anys segueix donant fruits avui. Vosaltres en sou una mostra".
Els estudiants beneficiaris han traslladat així mateix el seu agraïment a les seves famílies pel suport i l'esforç realitzat durant la seva trajectòria universitària, així com a la Fundació per mantenir aquests ajuts i Joaquín Torres per fer possible la seva creació.
Els 24 becats cursen els seus estudis a deu universitats diferents, encara que hi ha una important concentració en centres universitaris de l'entorn de Mequinensa. El 75% estudia a universitats catalanes.
La Universitat de Lleida (UdL), amb sis estudiants, és la que concentra un nombre més gran de beneficiaris, seguida de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb cinc. La Universitat de Saragossa (UNITZAR) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) compten amb tres estudiants cadascuna, mentre que dos més cursen els seus estudis a la Universitat de Barcelona (UB). Els cinc estudiants restants cursen els seus estudis, un en cada cas, a les universitats Autònoma de Barcelona (UAB), València (UV), Complutense de Madrid (UCM), Pompeu Fabra (UPF) i Alacant (UA).
Per branques de coneixement, les enginyeries són les que tenen més presència, amb sis estudiants, el 25 % del total. Per titulacions concretes, Enginyeria Química, amb tres alumnes, és la que compta amb una representació més gran. Entre els estudis cursats pels beneficiaris hi ha també Enginyeria Mecànica, Educació Infantil i Primària, Dret, Relacions Laborals i Recursos Humans, Periodisme, Arqueologia, Química, Infermeria, Arquitectura, Màrqueting, Medicina, Treball Social, Farmàcia, Nutrició i Estudis Anglesos, entre d'altres.
L'acte també ha servit per traslladar als joves el compromís de mantenir viu l'esperit del llegat de Joaquín Torres i que continua vinculat al futur de Mequinensa. Sanjuán ha animat els becats a aprofitar l'oportunitat que representen aquests ajuts ia assumir, arribat el moment, la responsabilitat de contribuir a les generacions futures. "Tots rebem alguna vegada un testimoni que altres ens han lliurat. I tots tenim, arribat el moment, la responsabilitat de lliurar-ho als que vénen darrere", ha afirmat.
A més, ha volgut traslladar l'agraïment per l'intens treball als membres del Patronat de la Fundació “amb els quals he compartit els darrers 6 anys, amb els quals hem passat, probablement, situació més complicada que ha tingut la Fundació que va comprometre la seva continuïtat una altra de ben diferent que és la que estem vivint ara que permet garantir el seu futur”. Un reconeixement que ha volgut personalitzar especialment a María José Fornos i Víctor Esteve, a qui ha agraït la seva dedicació i compromís.
La convocatòria d'aquest any adquireix així un significat especial en coincidir amb el 35è aniversari de la mort de Joaquín Torres, el llegat del qual es manté vigent a través d'una Fundació que ja ha concedit 844 ajudes i destinat més d'un milió d'euros a la formació universitària dels joves de Mequinensa.
Joaquín Torres Arbiol
Joaquín Torres Arbiol és l?emigrant ultramarí més notable i generós de Mequinensa. Va néixer al Poble Vell, l'antic nucli urbà de la localitat desaparegut per la construcció de l'embassament de Riba-roja, el 8 de juny de 1901 i va morir a Buenos Aires el 10 d'agost de 1991.
Aquest filantròpic mequinenzà va deixar la seva vila natal als 21 anys per fer el servei militar a Madrid. Allà i com a producte d'una sèrie de casualitats va acabar entrant a treballar a l'editorial Espasa, la futura i potent Espasa Calpe.
Tan rellevant devia ser el seu exercici a l'empresa que poc després, el 1926, l'editorial el va enviar a Buenos Aires per crear una filial o delegació a la capital d'Argentina.
Va compatibilitzar el seu treball a més, com a comercial d'altres editorials espanyoles com Seix Barral i Cervantes. Es va dedicar a detectar edicions clandestines, fraudulentes, sobretot les vingudes de Xile, així advertia editorials i llibreries per impedir-ne l'adquisició, lluitant així contra la pirateria. L'any 1931 esdevingué propietari de l'editorial Joventut Argentina.
