El Festival Sons a la Natura, SoNna Huesca, va tancar dissabte la seva setena edició amb el concert de cloenda del festival a càrrec de la gallega Luz Casal. El sold out a la Cartoixa va ser el colofó perfecte a un certamen ja madur, malgrat la seva joventut, que s'ha convertit en una referència cultural per a tota la província, ja que recorre les seves deu comarques en més de dos mesos de programació
La setena edició del Festival Sons a la Natura, que organitza la Diputació Provincial d'Osca, es va clausurar diumenge amb un nou ple. Vint-i-cinc dels vint-i-set espectacles organitzats entre el 4 de juliol, amb la inauguració a càrrec de Raül Refree i El Niño de Elche al CDAN d'Osca, i el 12 de setembre, amb el tancament protagonitzat per Luz Casal a la Cartoixa de les Fonts, han omplert l'aforament previst per l'organització en una edició.
Tot i que les xifres d'assistència -Cartuja al marge- no són l'objectiu d'aquest certamen, han estat sobre el paper gairebé 11.000 espectadors (6.900 a la gira de petit format i 3.800 a Cartuja) que en realitat són molts més. Tot i que Pablo López no va arribar al ple (1.800 entrades venudes) i el concert de Manu Sija a Laspaúles (Ribagorça) no va completar l?aforament, durant la gira per la província, l?organització ha permès l?accés controlat de persones sense entrada quan l?espai ho permetia, i això no està comptabilitzat de forma oficial.
Però si les xifres d'assistència no impressionen, ja que la mitjana d'un concert o espectacle de format format petit o mitjà del SoNna Huesca (el 95% de les seves propostes) està en 275 espectadors, sí que ho fan les xifres globals del festival, que va celebrar dissabte el concert número 206 de la seva curta història. Al llarg de les set edicions, el Festival Sons a la Natura ha visitat ja un total de 112 espais naturals o monumentals de la província d'Osca, cosa que no té comparació coneguda, almenys a Espanya.
"El SoNna és el festival més esperat per part dels ajuntaments", apuntava el diputat de Cultura de la DPH, Carlos Sampériz, "que entenen perfectament que aquest tipus de programació seria impossible d'abordar a la seva localitat sense el paraigua tècnic i pressupostari de la Diputació Provincial d'Osca".
“Encara que no sé si m'agrada l'expressió”, afegia Sampériz, “per mi és un festival boutique , que es programa amb molt d'afecte i amb exquisit respecte a l'entorn, i que cada cop té més adeptes a les músiques i arts emergents que ens proposa”. “És un luxe veure”, concloïa, “com les músiques d'arrel encaixen als paisatges de la província, gràcies al treball dels nostres tècnics, i com impacta emocionalment i físicament a tota Osca”.
El SoNna descobreix Osca
Com sol ser habitual, al voltant d'un terç dels espais previstos el 2026 eren debutants al certamen. El SoNna Osca ha visitat per primera vegada aquest any el Parc dels Olms de Binèfar, l'amfiteatre de l'estació internacional de Canfranc, l'església de Sant Joan Baptista d'Allué (Sabiñánigo), l'església de l'Ascensió del Senyor d'Aquilué (Caldearenas), l'ermita del Vinyer de Bodera Escultures Diumenge Puges de Laspaúles o l'ermita de La nostra Senyora de Treviño, a Adahuesca.
Per a Begoña Puértolas, directora del festival i tècnica de Cultura de la DPH, quant als espais recorreguts aquest any, “hauríem de destacar l'encert de la localitat d'Allué que, no sent la primera opció” -va substituir Ordovés a última hora- “ha resultat ser un de llocs amb més encant i que millor podrien descriure l'esperit del SoNna. Germans Cubero”, va dir.
"Dos espais nous", afegia Puértolas, "que han tingut un gran atractiu malgrat que la climatologia no va acompanyar al primer, són l'amfiteatre de l'estació de Canfranc i el jardí d'escultures Domingo Subías, a Laspaúles, lloc on probablement es podria avançar la programació al mes d'agost". D'altra banda, espais com “Lines de Broto, Castejón de Sos, Aísa o El Cornato a Pineta segueixen sent llocs de gran bellesa i molt apropiats per seguir treballant-hi”, resumia Begoña Puértolas.
Un festival d'arrel
Pel que fa a la programació i al marge dels artistes cap de cartell (El Niño de Elche i Raül Refree, a la inauguració; i Pablo López i Luz Casal a la clausura), la selecció d'artistes programada englobava solistes i grups internacionals emergents procedents de França, Colòmbia, Argentina, EUA, Senegal, Itàlia. Astúries, Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Euskadi, Galícia, Madrid o Múrcia. Gairebé tots amb un denominador comú, la música d'arrel.
"Pel que fa a la programació, i això és una opinió personal", deia la seva directora, "jo destacaria El Nido, Diego Guerrero i Muerdo, Gilipojazz i Tori Sparks, entre d'altres. També crec que ha estat un èxit la programació del manxec Nico Miseria, l'objectiu principal del qual era atraure un públic molt més jove i crec que es va aconseguir.
La directora del SoNna Huesca va voler destacar també “les dues actuacions del projecte Interreg Poctefa “EKO. Pirineus de Circ", en referència a les companyies basques La Trapecionista i Kankarro, que van estar a mitjans d'agost al bosc de Castejón de Sos i l'ermita de la Ganza de Calasanz, respectivament, "que van tenir una molt bona acollida per part del públic". Per a Begoña Puértolas, el repte del festival públic”.
