Article d'opinió d'Alfonso Callejero: Assumir com a normal veure persones al carrer dormint, no hauria de ser acceptable
Com a societat amb valors cívics, ètics i morals no ens podem permetre caminar pel Passeig de la Constitució i mirar als nostres peus o treure el mòbil per voler ignorar les cinquantes persones que dormen, penen, jeuen i passen el temps en un trist i ignominiós (cap a nosaltres) silenci. Esperant que algú pari una furgoneta, els obri la porta i aquell dia treballin per una cosa semblant a un salari.
Com hem arribat a no voler veure'ls?
I d'aquesta invisibilitat se n'aprofiten els nostres polítics locals, que els usen com a carnassa política. Amb l'única finalitat de llençar-lo “a l'altre” a la seva eterna batalla pels focus, el clickbait i per “tenir raó”. Però fet i fet només són excuses per caure en el “i tu més” a què ens tenen acostumats.
Així, va obrir el debat l'oposició i amb certa malaptesa l'Ajuntament va deixar sol l'alcalde en resposta. I aquest només va saber treure pilotes fora i estirar hemeroteca. En aquest punt, obviant que el passat té uns factors intrínsecs; ell és el que governa ara, i per això qui té la responsabilitat d'actuar és l'alcaldia actual i l'alcalde en conseqüència, sense cap excusa.
És cert que un ajuntament té competències limitades davant aquest drama social. Encara que no és menys cert que des de l'equip de govern es va vendre que els allotjaments de temporers eren la solució i, com podem veure cada dia, no ha estat així, ni de lluny. I si aquesta solució no és suficient, ni eficaç, qui governa té l'obligació d'abandonar les excuses i buscar les millors solucions per resoldre aquest problema social.
Perquè si entrem a la batalla política, les persones afectades sense cases on dormir dissolen la seva essència humana, els seus problemes i necessitats, la seva tragèdia de dormir durant mesos amb el lloc al carrer o sota les tempestes d'aquests dies. Per convertir-se en un element més, com deia, de la batalla política i són un mitjà per confrontar i no un fi per resoldre.
I en conseqüència, quan el soroll d'aquesta lid política s'apagui i es desviï cap a un altre focus, tornarem a oblidar que hi ha persones dormint al carrer. Seguiran sota les inclemències del temps i sense gens ni mica d'humanitat, ni empatia. És a dir, el soroll polític no haurà generat una solució que dignifiqui la seva estada i el seu treball a Fraga.
Finalment aquí, com a societat, per dignitat, empatia, principis morals i de solidaritat, és quan hem de ser exigents amb els nostres polítics i demanar-los menys batalles, confrontació i excuses, i sí més solucions reals i efectives perquè avui aquest drama social i humà ja no existeixi.
