Israel Fernández, Estrella Morente i Lin Cortés van enamorar el públic a l'escenari flotant de Lanuza
El primer cap de setmana de la XXXI edició dels Pirineus Sud s'ha tancat amb dues nits dedicades al flamenc que van servir per crear una radiografia de l'estat de salut d'aquest gènere immortal. Si la primera nit van destacar propostes tan consagrades com l'homenatge a “La leyenda del tiempo” i el concert d'Estrella Morente, ahir van brillar per mèrit propi Israel Fernández i Lin Cortés, dos dels artistes més rellevants i innovadors del moment.
Va obrir la nit Lin Cortés que, per primera vegada, actuava als Pirineus Sud. El de Jaén ha desenvolupat una carrera en què ha fusionat amb elegància el flamenc amb el soul o el funk. Però per a la seva estrena va preparar un setlist de format més clàssic, més íntim, ple de detalls. Es va presentar davant del seu públic sol, elegantment vestit, cantant les penes. Vestit blanc, camisa negra, guitarra vermell sang, art a les venes.
Amb la mateixa sobrietat va aparèixer la seva banda a l'escenari. Entre palmells, cors, guitarres, baix, calaix i vents va confeccionar un concert sòlid, amb un repàs al seu repertori clàssic (“Minotauro”, “El jardí de la memòria”, “El dubte”…), amb oportunes versions (“I serà veritat” de Vicente Amigo, “Entre dues aigües”) de Paco; sense ensurts, però amb efectiva enganxada. Amb la nit ja entrada, Cortés va anar agafant ímpetu i no es va poder mantenir a la cadira, per acabar amb el públic més que satisfet i regalant una de les cançons més esperades de la jornada, “Núvia moderna”.
Israel Fernández també es va estrenar ahir a la nit a l'escenari flotant de Lanuza. Venia a presentar el seu darrer i molt ben rebut treball, “Pura sang”. La portada del disc és un bell cavall, però pel cantaor la bellesa està en la sinceritat. És una cosa que la seva música transmet, amb una veu que sap impactar a l'oient, i que aconsegueix traslladar als seus concerts, sempre ben acompanyat de la guitarra de Diego del Morao.
Assegut, també vestit com l'ocasió mereix. Fernández va apostar pel vermell, gris i negre, però amb la mateixa elegància i amb el port que li atorga la llarga cabellera. Vaig anar Carrasco a la percussió, Marcos Carpio i Ángel Moreno “Pirulo” als palmells, flanquejant el cantaor i guitarrista, van començar amb l'impuls dels palmells de “La soleá de casa meva”. Però, al tercer tema, Fernández i del Morao es van fer amos únics de l?escenari per tocar un tango flamenc.
Això no va ser més que l?inici d?una sèrie de moments per al record de la nit: la col·laboració amb Lin Cortés al?escenari, el lluïment a les sis cordes del Morao per entonar una buleria i els dos temes que va regalar Fernández només al piano, que va resultar imponent. Perquè el cantaor a més de posseir unes cançons per sobre de la mitjana, té una presència escènica, una veu i un sentiment a l'abast de molt pocs en aquest moment.
De romeria pel món
La música tornarà a l'escenari de Lanuza el dijous 11 amb la presència de Meute i Rodrigo Cuevas. Els primers, d'origen alemany i formada per onze membres, recorren el món interpretant versions de temes electrònics (com “You and me” de Disclosure o “Reg” de Âme, amb què es van donar a conèixer) amb els instruments característics d'una banda clàssica. Rodrigo Cuevas és una de les figures més importants de la nova escena de música d'arrel renovada, amb treballs tan excel·lents com “Manual de romeria” (2019) i cançons tan aplaudides com “Muerte en Motilleja” o “El dia que vaig néixer jo”. Els seus concerts són una festa col·lectiva, una rave, on es barregen de manera molt fluida la modernitat i la tradició, coronats pel seu magnetisme personal.
I per a festa, la que muntarà a la carpa Mr. Pendejo, que ha estat resident del festival durant molts anys. És tot un expert en la música negra i totes les seves variants i sempre aconsegueix les més explosives combinacions sonores en sessions on allò analògic i electrònic ballen a la mateixa pista. Jazz, jungle, soul, cúmbia, dubstep, disc, afrobeat… la seva selecció musical no coneix límits.
La resta del cap de setmana serà dels més intensos d'aquesta edició dels Pirineus Sud. Divendres 12 serà el dia que un dels grups indie més importants dels darrers anys s'estreni a l'escenari dels Pirineus Sud, Vetusta Morla, que van penjar el cartell de sold out fa setmanes. Loreena McKennitt pujarà a l'escenari flotant el dissabte 13. Aquesta veterana artista canadenca és la reina indiscutible de la música d'influència cèltica. El 1991 va publicar “The visit”, l'històric treball que està recuperant, més de trenta anys després, aquesta gira d'aniversari. Tancarà el primer cap de setmana una vella coneguda del festival: Lila Downs (que ja ha actuat dues vegades). La cantant mexicana arriba a Lanuza el diumenge 14 per presentar el seu darrer treball, “La Sánchez”. Però aquesta mateixa jornada comptarà amb una altra figura clau de la fusió cultural, com és Mulatu Astatke. El multiinstrumentista etíop és considerat com a progenitor de l'ethio-jazz.
