La postcollita és un moment clau en la vida vegetativa dels arbres fruiters de fulla caduca i es pot aprofitar per preparar la producció de la propera campanya
La fertirrigació, és a dir l'aplicació d'adobs a través del reg per degoteig, és una eina molt útil i potent que permet donar a les plantes els nutrients que necessiten, en la quantitat justa, on i quan realment els necessiten.
No obstant això, en molts casos es desaprofita aquesta magnífica eina emprant els mateixos tipus de fertilitzants i la mateixa manera de distribuir-los que quan només existia el reg a manta.
Hi ha un moment clau en la vida vegetativa dels arbres fruiters de fulla caduca que, mitjançant la fertirrigació, podem aprofitar per preparar la producció de la propera campanya. És la postcollita, entenent com a tal, des de finalitzada la recol·lecció, fins a la caiguda de la fulla.
Tal com ens han explicat des de l'equip tècnic de Agrostock Group, experts en nutrició vegetal, algunes raons de la importància de la postcollita són les següents:
- Quan el nitrogen és aplicat en postcollita, l'arbre el transporta majoritàriament als òrgans de reserva (del 60 al 80% del N absorbit a la tardor), de manera que la temporada següent estarà disponible més ràpidament per al creixement inicial de les fulles i flors. Per contra, si s'aplica totalment a la primavera, pot portar a un creixement vegetatiu excessiu provocant una disminució de qualitat del fruit alhora que les reserves queden descobertes.
- Estudis duts a terme en presseguer amb nitrogen isotòpicament marcat, han mostrat que tot el creixement de l'arbre durant els primers 30 dies després de la brotació ve d'utilitzar les reserves emmagatzemades a l'arbre, ja que les arrels són incapaces d'aprofitar nutrients del sòl abans d'aquest temps (les arrels no comencen a ser realment actives fins que la temperatura 50 15ºC).
- Els estudis disponibles també mostren que la fertilització a la tardor provoca un augment de la concentració de nitrogen als òrgans perennes però no a les fulles en senescència, indicant que les reserves estan constituïdes pel nitrogen aplicat les últimes setmanes.
- En cirerer i ametller, si apliquem bor foliar al setembre, es mobilitza cap a l'escorça ia la primavera, pel floema, passa de l'escorça fins a les flors.
- En arbres joves la resposta a la fertilització postcollita és més gran, ja que tenen menor capacitat de removilització dels nutrients des de les fulles fins als òrgans de reserva, abans de la senescència tardorenca.
A més, en aquestes dates és important estimular el sistema radicular per aprofitar al màxim les aplicacions de nutrients per augmentar les reserves dels arbres per a l'any que ve, tal com expliquen des de l'equip tècnic d'Agrostock Group en aquest vídeo:
consideracions finals
Com a recomanació general, des de Agrostock Group consideren que la fertilització s'hauria de fer uns 45 dies abans de la caiguda de les fulles. En totes les espècies s'hauran d'aplicar nitrogen i potassi, ja que aquests elements gaudeixen d'una mobilitat excel·lent a través dels sistemes vasculars de la planta. Pel que fa al fòsfor, és imprescindible aplicar-lo només en casos de nivells molt baixos a terra o de problemes de salut d'arrels. Ara bé, la seva aplicació en forma d'àcid fosfòric, inclòs en un adob complex, permetrà acidificar el bulb humit del reg, una cosa sempre interessant als nostres sòls de pH bàsic.
Una bona aplicació fertilitzant en postcollita, mitjançant fertirrigació, hauria de contenir entre un 10 i un 25% de les necessitats totals del cultiu. La quantitat de nutrients aportats es descomptarà de les aplicacions necessàries a la propera campanya.
A més, també s'hauria d'aplicar bor, zinc i manganès, microelements imprescindibles per a la floració de l'any següent, mitjançant aplicació foliar, si els continguts en fulla són baixos.
També és recomanable l'aplicació de quelat de ferro, si hi apareix clorosi al setembre. En varietats primerenques i en arbres joves, és quan l'abonat postcollita té més importància i determinarà la bona arrencada de la temporada següent.
