Ricky Martin conquereix Pirineus Sud com el 'Rei del pop llatí'

La Diputació Provincial d'Osca li ha lliurat abans del concert, al mateix Amfiteatre, el Premi Pirineus Sud en la modalitat 'Diversitat cultural'

Una força de la natura va posar ahir a la nit, 23 de juliol, milers d'ànimes a ballar al ritme d'algunes de les cançons llatines més reeixides de les darreres dècades. Ricky Martin ha recalat aquesta nit als Pirineus Sud dins de la seva reeixida gira internacional, carregat dels hits que ha manufacturat al llarg de tres dècades. Així, ha signat un concert rodó que certifica que la corona del 'Rei del pop llatí' segueix indiscutiblement a la seva possessió.

Precisament pel seu talent i per la seva gran contribució a la popularització de la música llatina al nostre país ia l'escena mundial, la Diputació Provincial d'Osca li ha lliurat el Premi Pirineus Sud en la modalitat 'Diversitat Cultural'. L'acte s'ha celebrat al mateix Amfiteatre, pocs minuts abans de l'actuació del porto-riqueny.

Passades les 22h han sortit a escena els seus coristes i músics, sota llums i tones de watts. Però a dalt, al final de les escales que presideixen l'escenari s'entreveu la silueta de Ricky Martin i comença el deliri dels fans. La primera cançó a sonar és aquesta irresistible plena que és “Pega't”. No ha deixat anar l'accelerador i trepitjant fort. La segona cançó a sonar ha estat “María”, aquell imperible tema de perfecte latin pop amb què va conquistar continents ja fa gairebé 30 anys. En l'arrencada del seu concert sobre l'escenari flotant de Lanuza, l'artista porto-riqueny s'ha dirigit als fans i espectadors que s'han donat cita al Festival Pirineus Sud per dir-los: “Quina sort ser aquí aquesta nit, en aquesta terra tan preciosa, quina sort tenen, em mudaré aquí”.

El xou ha continuat amb els set ballarins marcant el ritme, amb coreografies gairebé perfectes. I amb Martin ja totalment desfermat: ballant i malbaratant carisma, acompanyat d'una enorme banda de nou músics, dirigits pel productor productor David Cabrera (Sting, Quincy Jones…). Amb “Adrenalina” ha deixat constància de com s'ha adaptat bé als nous temps; amb un reggaeton amb què ha fet sacsejar els malucs. Ha continuat per aquest camí del latin pop, per gaudir dels seus seguidors, que han ballat i cantat “Shake your bon-bon”, “Lola, Lola” barrejada amb “La bomba” i “She bangs”.

A meitat del concert ha disparat als cors del públic, amb aquestes balades amb què ha aixecat sospirs de joves i no tan joves durant anys: “Xut al cor”, “Assignatura pendent”, “A mig viure” (amb un excel·lent arranjament de saxo) i la molt corejada “T'estrany, t'oblido, t'estimo”. Però per al final encara guardava alguns de temes més infal·libles, amb els quals Lanuza es va ensorrar: “La mossegada”, “Per dalt, per baix”, “Vine pa' ca'”, “Livin' la vida boja” i “La copa de la vida” (gols d'Espanya a l'Eurocopa per la pantalla inclosos). Triomf incontestable d'un artista que després de més de tres dècades marcant el ritme del pop llatí i enderrocant barreres, encara té molt per aportar.

L'encarregat d'obrir la nit ha estat Yadam, un jove veneçolà que amb només 23 anys presentava el seu magnífic primer àlbum, Belamor, carregat d'excelses torch songs. Amb bases programades i el només a l'escenari se les ha arreglat per armar un setlist que ha anat de menys a més i gràcies a temes com “Petó”, “Les meves amigues” o “Loco” va aconseguir una important ovació dels espectadors més matiners.

Deixa una resposta